El taller-presentació del Nou Trobada va ser un èxit (des del meu punt de vista, és clar!*). Crec que va ser una impressió compartida, almenys era la impressió que feia veure a tothom tant animat a l’estoneta final del piscolabis! Molta gent ens van dir que els havia agradat molt i que tornarien el proper dijous. Això és fantàstic!
El primer dia del Nou Trobada ha sigut un èxit de convocatòria, per començar, perquè vam ser vint-i-vuit persones. Gairebé no hi cabíem fent una rotllana amb les cadires! Us explico, doncs, com va anar la sessió.
Vam començar per presentar el projecte del Nou Trobada. Objectius, plantejaments generals, proposta de funcionament, propostes de futur… Després vam continuar fent una ronda de presentacions ¡ndividuals per explicar una mica qui érem, una mica l’experiència o formació musical que teníem i què esperavem del cor. En general val a dir que bastant variadillo: força gent no té gaire formació musical, però amb les ganes de cantar i d’aprendre que semblaven tenir, ja val…! Que ningú s’espanti, no es demanen coneixements de música per poder cantar al Nou Trobada; estar en disposició d’aprendre (les beceroles del solfeig i la notació musical, però alguna cosa aprendreu si veniu al Nou Trobada! 😉 i ganes de passar-s’ho d’allò més bé, és el més important! I tenir una veu maca i no desafinar gaire s’agraeix…! Jajaja Però de tot se n’aprén, ja veureu.
I el taller pròpiament va consistir en tres activitats, “tastet” del tipus de coses que podem anar fent els dijous al Nou Trobada. La primera era un exercici d’empatia, per parelles, amb música de fons i en silenci (això del silenci és un dir, pq la majoria xerraven com cotorres…! Jajaja). La segona consistia en un exercici de respiració. Per aprendre una mica a dirigir la respiració, concentrant-te en diferents parts del cos. En parelles, un s’estira a terra i tanca els ulls. L’altre acompanya la seva respiració posant les mans ara a l’estòmac, ara a les costelles, ara al pit… per ajudar a que la persona que fa l’exercici es concentri en omplir bé els pulmons, “dirigint” l’aire cap a cada una d’aquestes zones del cos, aconseguint així prendre consciència de la pròpia capacitat pulmonar, del molt profund que podem arribar a respirar, i del poc que acostumem a fer-ho…!
I el tercer ja era un “aravadebó”, ara cantem. Vam fer un escalfament previ de la veu, escales amunt i escales avall, ara fes una “eme”, ara fes una “erre”, etc… I ens van ensenyar una cançó coregrafiada… “I like the flowers…” Cançoneta “pegadiza donde las haya” divertida, i que vam acabar fent a cànon, primer a dos veus i gràcies a unes valentes que es van atrevir, a tres veus! Va sonar prou bé per ser el primer dia de molta gent, i estar barrejades les veus. Ah, i el més important, jo crec que parlo per molts dels presents si dic que ens ho vam passar molt i molt bé. Amb ganes de tornar-hi el proper dijous. 😉
No està malament per un primer dia, no??!! fins la propera crònica!
mariona
* Aquest post l’escric jo, un dels membres del grupet de gent que ha volgut tirar endavant aquets projecte, el Nou Trobada (un grupet de noies estupendes, tot sigui dit… ;). Per tant, l’explicació del primer dia del nou cor, del taller-presentació que va tenir lloc ahir, serà fruit de les meves impressions subjectives. Qualsevol persona que llegeixi això pot escriure els comentaris que li vinguin de gust (de bon rotllo, és clar), i especialment de les persones que hi van ser; poden aportar la seva visió afegint comentaris al que jo expliqui, i concretament, les “noies estupendes” de la “organització” que vulguin poden ajudar-me a escriure aquest blog a quatre mans, ja ho saben. Però ni els ho he dit, que tenia intenció de fer-ho, ni els hi diré que s’ho llegeixin, perquè sé que puc atabalar amb totes les meves iniciatives, especialment les que fan referència a internet, jeje, i perquè mantenir un blog suposa un esforç que no tothom està disposat a fer i/o té temps per dedicar-hi. A tots vosaltres que ara esteu llegint aquestes ratlles, doncs, queda obert aquest blog.
[@more@]
Cor Trobada 