Cels, estrelles i cantaires

Us heu parat a mirar el cel algun cop en sortir de l'assaig? No? Si ho feu algun dia, potser arribareu a preguntar-vos: on han anat a parar els estels? qui els ha amagat? Obviament, ningu no es ha amagat, ni el David Copperfiels n'es capaç. La culpa d'aixo la te la contaminacio lluminica de Barcelona i la majoria de nuclis urbans: hi ha tanta llum que els nostres ulls es tanquen de manera que no arribem a percebre la intensitat, mes feble, de les estrelles. En dies excepcionals, amb un cel perfectament clar, i en un lloc on no hi hagi gaires fanals, igual podeu distingir alguna constel·lacio, pero poca cosa mes. Llavors, que podem fer? Marxar tan lluny com sigui de la ciutat, per exemple a l'estacio d'esqui de Rasos de Peguera (a uns pocs quilometres de Berga), un lloc excepcionalment bo per fer observacions astronomiques. Esta prou lluny de qualsevol lloc (excepte Berga, pero queda amagada) i esta molt, molt alt (1836 m). I, a mes, ara tambe s'hi pot esquiar i tot 😉

Be, ara es tard i no tinc temps, pero quan aprengui a penjar imatges, en penjare alguna d'aquesta sortida. La veritat, em vaig fer un fart de fer fotos (si teniu una camera digital, sabreu de que us parlo), pero la veritat es que nomes en salvaria mitja dotzena. En tinc de, de cels, alguna d'estrelles…

…i els cantaires? Be, en les fotos que en un futur proper espero penjar, nomes en surt un i no soc jo, i aqui en som uns quants. A veure quan tenim la oportunitat de fer-nos algunes fotos mes de grup, en els assajos o en alguna sortida que organitzem. Jo poso la camera, la resta es cosa vostra.

Bona nit![@more@]