Hi ha entre vosaltres algun/a lector/a de Paulo Coelho? Si és aixi, suposo que sabreu que gairebe tots els seus llibres (com a minim, els que jo m'he llegit), parlen d'una manera o una altra sobre la recerca de la felicitat (mes ben dit, del nostre cami a la vida… jo aixo ho entenc com a felicitat). Hom pot criticar-lo dient que en el fons nomes escriu llibres d'autoajuda, amb una certa rao, pero jo crec que no deu ser tan mala cosa quan te tants i tants lectors arreu del mon… potser es que les persones no som prou felices i no sabem com ser-ho.
Be, que ningu no es pensi que hi ha una recepta unica per a la felicitat i la realitzacio personal (les dietes miraculoses tampoc existeixen). Aquesta felicitat, com la sort, cal treballar-se-la, i moltes vegades exigeix certs sacrificis que no estem disposats a assumir. Cal saber on buscar el cami i, un cop trobat, abocar-s'hi sense reserves. Pero com deia, no es pas tan facil. Res de nou sota el sol.
Per que toca avui escriure d'aixo? Per dos motius: primer, perque casualment m'estic llegint l'ultim llibre de Paulo Coelho ("La bruixa de Portobello") i, segon i no menys important (last, but not least), perque resulta que porto una setmana mes feliç que una esponja (algu ha vist mai una esponja preocupada? no, oi?). Mes que felicitat, en diria tonteria, pero potser fora mes assenyat dir-ne absencia de preocupacions.
Pero ves per on, no pas com diu el senyor Coelho que s'ha de fer, a mi m'ha arribat de retruc, sense haver-la buscat pero tanmateix havent-la provocat jo mateix… quin embolic, no? Com reaccionarieu si us assebentessiu que una examiga vostra (amb intencions frustrades de que fos mes que amiga), amb qui no us parleu des de fa dos mesos, surt amb un amic vostre que, casualment, vau presentar fa quatre mesos?
I que fa una persona superfeliç (o amb una supertonteria increible) que casualment tambe te força temps llliure (fora de la feina, vull dir)? Doncs decidir que ja es hora començar a fer alguna coseta interessant a la seva vida, i matricular-se a la UOC per estudiar humanitats. Aixo, i de tant en tant escriure al bloc de la coral. Jo crec que per a ser un enginyer que esta fent doctorat, no esta malament, oi?
Be, nenss i neness… fins una altra, i sigeu supersuperfeliços!!!
L'enginyer feliç
[@more@]
Cor Trobada 