Fa dos dies, camí de la feina, vaig veure que una senyora gran (diguem-li iaieta), que viatjava asseguda, volia aixecar-se a mig recorregut abans d'arribar a la seva parada. Una altra dona i un home gran (diguem-li iaiet) li van dir que no calia, que tindria temps abans d'arribar, de manera que la iaieta va romandre asseguda.
El metro va arribar a l'estació i, precisament aleshores, quan la iaieta anva a aixecar-se, el iaiet la va prendre pels braços i va ajudar-la. Us podeu imaginar el somriure dissimulat que va fer la iaieta? I l'expressió satisfeta del iaiet, d'hom que compleix el seu deure?
Aquestes coses no passen avui en dia, són històries d'altres temps. Que potser la galanteria està passada de moda?
Fins una altra!
L'enginyer galant
[@more@]
Cor Trobada 