Doncs serà que no, que encara no som prou gent com per a tenir ressò, però temps al temps. Al Periódico, al País i El Mundo de diumenge, com a mínim érem notícia (en algun lloc del diari), però per exemple a l'Avui ni existíem. No érem el que es pot dir una multitud, però Déu n'hi do: segons els diaris i la urbana, 7000; segons la organització, 20000. Seguint la coneguda regla de les mitges aritmètiques, hom pot afirmar, amb un marge d'error ben baix, que érem uns 13500. Una munió de gent, comparada amb Bilbao o Sevilla.
En qualsevol cas, algú sí que devia pensar que, tot i ser pocs, segur que érem perillosos, perquè de furgonetes dels mossos n'hi havia unes quantes: davant de la borsa, davant de la conselleria d'habitatge, davant de la UB… coses que passen quan es tenen consellers que van de progres per la vida i se solidaritzen amb els antisistema.
Que de què parlo? Doncs de la manifestació que hi va haver a Barcelona i a altres llocs del país en protesta per la situació dels preus de la vivenda, amb el lema, entre altres, "Pues va a ser que no".
Sembla mentida, si no ens criden en defensa de la nació catalana o l'espanyola, no ens movem pas. Algú sap si les nacions concedeixen hipoteques a 15 anys amb el 30% del sou? Quin país!
L'enginyer antisistema
[@more@]
Cor Trobada 