Què hi ha de millor a fer un cap de setmana que aixecar-se aviat per fer de voluntari (és a dir, per amor a l'art i sense veure un ral) amb una colla de nanos malcarats i cridanets? Sí, possiblement moltes, però… a part de tot el que us pugui passar pel cap, què hi pot haver de millor?
Acte 1: Per un grapat de xupa-xups
(Lloc: Palau Sant Jordi / Dia: dissabte / Hora: massa aviat per ser dissabte)
No va continuar molt millor. Havent arribat allà, tothom enfeinat (necessiteu que faci alguna cosa?), ocupat (us puc ajudar?), movent coses (algú em pot donar feina??!!) enmig de quelcom proper al caos, amb el qual haig de dir que ja estic acostumat a conviure (el meu "despatx" al laboratori i la meva habitació en són testimonis). Després d'uns instants de pànic, desconcert i un gabinet de crisi amb la comunitat voluntària i els "jefazos", toca treballar…
…muntant bosses. Potser no és la feina creativa del món, però no cal ser tan negatiu. En un matí em vaig traure un màster en enrotllament i grapat de pósters, i un postgrau en comptar enganxines (pendents de reconeixement). I, com a recompensa, una bossa plena de xupa-xups. Els voluntaris no cobrarem pas diners, però el que es diu espècies, Déu n'hi do!!!
Acte 2: Europe's living a celebration!!!
(Lloc: Palau Sant Jordi / Dia: encara dissabte / Hora: la de dinar)
Després d'un dinar complidet (cortesia del COT ¿? i de la nostra estimada "jefa"), un descans prenent el sol (o l'ombra) i veure incrementada la comunitat voluntària del NouTrobada en un 100% (la bona companyia sempre és benvinguda), toca tornar a la feina, el moment més crític del dia (és l'hora de la migdiada!) i del cap de setmana: acompanyar una mainada cansada, cridanera i malcarada al seu lloc a la grada (nord?) del Palau sense que es produeixin incidents, abans de l'assaig de la tarda.
Havent complit eficientment aquesta tasca (com si no), toca la no menyspreable consistent a repartir programes per les cadires (grau mig, també pendent de reconeixement), abans del merescut descans del voluntari: tafanejar durant l'assaig (de debò que és l'Antoni Bassas?) i estar atent a qualsevol que pugui demanar per nosaltres. Els pronòstics no són massa bons: nens cansats, responsables desorientats, directors histèrics, cares llarguíssimes… a més, què se suposa que estan cantant aquests nanos? Tres hores d'assaig per a ben poca cosa, pobres animalons (perdó, criatures!).
Tornada a casa, després d'una inacabable sortida del Palau (moixó! pal! mosques! iaio!), dues valerianes per a dormir bé i… Eurovisió!!! A un li agradaria que els francesos i els romanesos rasquessin alguna cosa, tenen la seva gràcia. Resultat? Ni idea, és hora d'anar a dormir. Bona nit!!
Acte 3: Platgeta, Cantata i Fuga
(Lloc: …cal dir-ho? / Dia: diu(badall)menge! / Hora: criminal)
Arribada al Palau, aquest cop sense haver de violar les normes que fan bon ciutadà, reunió de la totalitat de la comunitat trobadorenca… visca!!! És el segon (i últim) assaig, les bestioles ja es condueixen soles cap al seu lloc, tot és molt més fàcil i ràpid, de manera que ens encomanen, un cop tothom és a lloc, de cobrir les grades per separar els pares dels nens. La resta del matí? Assistir a l'assaig des d'un lloc privilegiat, amb una sonoritat envejable. Com es nota que els nens estan ben sopats, dormits i esmorzats. Quin goig sentir-los cantar aquesta… hum… cantata? El cas és que no deu anar pas tan malament, perquè tothom sembla content. Hora de dinar (triangles! quadrats! rombes! espirals!) i platja!!!
Després de comprovar que el rugby-platja no és el meu fort, que cal posar-se crema al clatell per no cremar-se, que la sorra és ben sonsa i dura de mastegar i que en mitja hora es poden perdre tots els punts de dos carnets, arriba el moment culminant del cap de setmana, allò pel qual no hem dormit, hem suat i ens han sortit panellets (gallifante per a qui ho endevini). Igual que al matí, la col·locació va com la seda (aquests infants tenen una corba d'aprenentatge envejable). Per a la tarda, Missió Impossible:aturar i neutralitzar l'enemic (amb el nom clau pares), i utilitzar la força física només en cas de necessitat.
I, per fi… Cantata!!!!! Presentador analgèsic i teatrer, pares emocionats (és dura, aquesta professió!), nens entregats a una música desconcertant (¿?), aplaudiments, etcètera, etcètera… en poc més d'hora i mitja, himne dels Segadors, entrega de granotes i piloteig oficial inclosos, ja s'ha enllestit tot l'acte. La cantata ha estat un èxit, però és tard i és hora de marxar un altre cop (blau! vermell! negre! groc!), ha estat un plaer, els voluntaris sou fantàstics, us heu portat molt bé, ens veiem d'aquí a cinc anys més, blablabla… Última tasca: desdecorar el Sant Jordi i, finalment… fuga!!!
Per cert, a Eurovisió ha guanyat Sèrbia. Espanya, cinquena per la cua.
Epíleg
(Lloc: el meu llit / Dia: dilluns / Hora: la d'aixecar-se)
Osti, si està plovent… que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.
L'enginyer voluntari
[@more@]
Cor Trobada 