Descans

Hi ha moments en la vida en què sents que la vida et somriu. Et trobes descansat. Camines lleuger, com si poguessis fer un saltironet i enlairar-te sense cap esforç. Avui, benvolguts cantaires, és un d'aquests moments.

Sóc d'aquesta mena de persones que opino que no fan falta gaires coses per a sentir-se feliç. D'igual manera, també és possible sentir-se completament infeliç amb ben poques que en faltin. Que siguin poques, però, no vol dir que siguin petites o poc importants. La manca o excés d'alguna d'elles pot arribar a ser fatal.

Il·lusió i esperança. Sartre, el filòsof de l'acció, deia que eren quelcom a evitar. Per què? Perquè no fan sinó projectar imatges d'allò que no som i que possiblemen no arribarem a ser. Que el que importa és el que un fa de la seva vida, el projecte que un va construint fruit de les decisions que prenem al dia a dia, i que cal enfrontar-se a l'angoixa de no tenir la certesa d'estar fent bé, conviure amb l'absurd a què ens pot enfrontar la vida quotidiana. Tanmateix, trobo que s'ha de ser d'una pasta especial per a viure en aquest estat d'angoixa , incertersa i desil·lusió permanents. Les persones com jo necessitem una petita dosi diària de certesa, il·lusió i seguretat que estem conduint bé la nostra vida.

Descans i tranquil·litat. Avui, des de fa ja bastant temps, és el primer dia que he pogut dormir tranquil·lament, sense despertador i sense preocupacions que em treguessin la son. S'han acabat la tensió dels concerts i les pràctiques de la UOC, les presses per enllestir el projecte de tesi i el treball de recerca. Tot va molt més rodat. No em sentiré pas culpable, avui, per fer ben poca cosa i descansar. És un sentiment completament diferent, però, a l'angoixa de no tenir absolutament res a fer i no saber què fer amb tant de temps com té un dia. Avui precisament escullo no fer res en particular i gaudir de la mandra d'un cap de setmana, potser encetar un llibre i anar al cine.

Quelcom hi ha, ara mateix, que em fa tenir l'íntima certesa que d'allò que faci els propers dies en dependrà la meva felicitat futura. Amb la il·lusió i esperança mínimes i necessàries, però amb la consciència de saber que no em puc excusar en el destí, en una fatalitat, sinó que en bona part jo en seré el responsable. Aquesta determinació, que no em deixa molta alternativa, no em fa sentir més feliç sinó més viu i confiat, amb més força per enfrontar el futur immediat.

Bon cap de setmana a tothom, fins dijous!

   L'enginyer descansat 

[@more@]