Oblit

El nen que es vol convertir en pedra per ser oblidat busca un lloc vora la soca d'un arbre. Ben a prop, la remor d'un rierol el tranquilitza, no ha pogut trobar un indret més adequat. Seu, es relaxa, buida el cor i el cap i tanca els ulls. Respira cada cop més a poc a poc, sense pensar-hi. Sent la brisa recórrer la seva pell, agitar lleument la seva roba. Ben aviat, no sentirà res més que aquest aire i l'escalfor d'un sol de tarda d'estiu, però tant li farà, ja que a un nen-pedra no li molesten aquestes coses.

 

El nen-pedra protegeix un formiguer casual, que desapareixerà amb la primera pluja. L'aigua lliscarà per damunt seu i polirà la seva aspra i endurida pell. El sol i el vent l'assecaran de dia, però la rosada i el gebre el malmetran de matinada i la molsa i el líquen hi arrelaran i el cobriran. Estiu rera estiu, hivern rera hivern, la seva crosta s'esquerdarà i perdrà fermesa. Algun dia, un bocinet se'n desprendrà. Més endavant, tot ell s'esmicolarà. Algun fragment anirà a parar a la llera del rierol que fa tant de temps ha deixat de sentir. Potser l'aigua hi tornarà a passar i el cobrirà. Molt temps passarà abans que aquest petit fragment del nen-pedra es transformi, pacientment, en un bell còdol suau i arrodonit, vetejat de nacre.

 

Un dia de calor, algú vindrà a refrescar-se al rierol, remullarà els seus peus en l'aigua cristal·lina i veurà un còdol suau i arrodonit, vetejat de nacre, que li farà patxoca. L'agafarà i se'l ficarà a la butxaca, pensant que algú a qui estima li agradarà, record d'una calorosa tarda d'estiu en què va trobar-la a faltar. El tacte càlid i humit de la seva mà l'acompanyarà en un viatge més enllà del que podia haver somiat, travessarà valls i muntanyes, i rius immensos d'aigua tèrbola d'on ningú no l'hagués collit. Quan arribarà al seu destí, canviarà de mà, aquesta altra fresca i delicada, que l'amanyagarà i li donarà escalfor, si més no durant els breus instants de l'encontre. El desarà a un prestatge, vora un mirall a la tauleta de nit, on la veurà cada matí i es recordarà del dia que algú va pensar en ella en una calorosa tarda d'estiu.

 

El dia arribarà, però, en què serà oblidat. Farà nosa i anirà a parar a una capsa amb altres records sense amo ni destí, víctimes d'una edat que no perdona. I allà romandrà, tancat, fosc, amagat de la mirada d'un amant enyoradís que no el podrà regalar a la seva estimada. I el nen que es volia convertir en pedra per trobar la pau i ser oblidat, per fi complirà el seu destí, després d'haver viscut el més senzill i bell record que dues persones van compartir.

 

Però el nen que vol descansar en una calorosa tarda d'estiu vora de la soca d'un arbre, sentint la remor d'un rierol que hi corre al costat, no en sap res de tot això, encara. Potser es banyarà d'aquí a una estona i trobarà un còdol que li cridarà l'atenció, l'agafarà i li portarà a la seva mare, que ara mateix llegeix asseguda a un banc no gaire lluny i  ben segur que el cridarà aviat per tornar a casa.