Espera

Un home jove, però d'aparença i ànima envellides, seu pacientment en un banc de l'estació, esperant que passi el seu tren. Ningú no sap quant temps porta allà assegut, amb la maleta a un costat, llegint el diari i aixecant-se de tant en tant a estirar les cames. Per un motiu o per un altre, ja n'ha perdut més d'un. Bé era prenent un cafè al bar de l'estació, rentant-se i afaitant-se als lavabos o consultant els horaris o inclús s'havia quedat adormit breument en el moment més inoportú, però el temps suficient com per adonar-se que el tren que havia d'agafar acabava de marxar. Ocasionalment, algú se li asseu al costat i mira de donar-li una mica de conversa. Però ell només té interès en una cosa: saber quan passarà el seu tren. Malauradament, ningú no es queda prou temps com per arribar a establir-hi una fugaç amistat que l'ajudi a passar l'estona. Tothom sembla saber quan passa el seu tren i l'agafa en el moment adequat. De vegades es pregunta si no s'ha equivocat d'estació, si sabrà reconèixer el tren que ha d'agafar, o si de debò el vol agafar o no. A aquestes alçades, però, porta tant de temps esperant que prefereix no conèixer les respostes. L'únic objectiu a la vida és esperar, i confiar en què en algun moment arribi el seu tren i pugi al vagó adequat.

El temps passa i l'home jove, que en algun moment de la seva vida havia tingut algun projecte, que sabia que havia d'agafar un tren però que no va gosar de pujar-ne a cap per por d'equivocarse, s'ha fet gran.  La gent que passa per l'estació se'l mira amb una barreja de pena i curiositat. Duu la roba desgastada i antiquada, la barba mal afaitada i els pocs cabells que li queden els té esbullats, greixosos i sense lluentor. Té les cames afeblides per la manca d'exercici i amb prou feines ara si pot aixecar la maleta. Ha oblidat el motiu pel qual es troba allà, però si algú li pregunta ell respon que és el que ha fet tota la vida i no té res més a fer. Un bon dia perd el record de qui és, del seu nom, la memòria el traiciona. Deixa de saber que s'ha d'estar allà, senzillament s'aixeca i, amb l'ajut del seu bastó, amb passes curtes i insegures, surt de l'estació sense la seva maleta i torna al món del qual volia fugir tants anys enrera.