Caòtica

Ahir vaig anar a veure l'última pel·lícula d'en Julio Médem, Caótica Ana. Als que heu vist -i us han agradat, és clar- la deliciosa Los amantes del círculo polar i l'enrevessada i pertorbadora Lucía y el sexo, us recomanaria que perdéssiu una tarda-nit i paguéssiu els 6 o 7 euros -ai!- que pot costar anar a qualsevol cine, perquè passaríeu una molt bona estona, però com tinc més que comprovat que les persones mai no ens mirem les coses amb els mateixos ulls, crec que haig de donar alguna explicació més.

Imatges bellíssimes, caliu i proximitat, cura i atenció en els detalls, les accions i la llum, un fil argumental original i ben travat, un ritme calmat però no tediós, i el treball fantàstic dels actors, especialment la desconeguda actriu protagonista, fan que aquesta pel·lícula sigui un veritable goig per als sentits. L'autor ret homenatge a la seva germana i a la dona, personificades en el geni creatiu i la misteriosa i desconcertant ment de la protagonista. I tot i l'angoixa i la cruesa  que mostren algunes de les seqüències, i una aparent sensació de derrota que es fa palesa força sovint, el missatge que ens transmet el director no pot ser més positiu i esperançador.

No tot són flors i violes, però. En algun moment la pel·lícula fa un sotrac que ens descol·loca. Una història comença sense semblar haver tancat l'anterior. I la casualitat o una predestinació, que fins aleshores havien guiat els esdeveniments, cedeixen les regnes de l'argument a unes mans intencionades que precipiten el final cap a una situació necessària per com culmina de manera simbòlica el triomf de l'esperança -el missatge que, de fet, ens vol transmetre el director- però que no fa justícia a tot al conjunt de la pel·lícula. És massa fàcil i massa oportuna, inclús barroera i de mal gust i, si em permeteu ja que sé que és perfectament discutible, massa concreta i política, cosa fa que quedi una mica fora de lloc, per tal com ho són en el fons, d'anònimes i privades, les vivències que apareixen a la pel·lícula.

En qualsevol cas, però, no em puc estar de recomanar-la fortament. M'agradaria poder compartir les meves impressions, encertades o no, amb aquells/es que us decidíssiu d'anar a veure-la.

Espero també poder escriure ben aviat sobre l'adaptació de La carta esférica, que em deleixo per veure tan bon punt l'estrenin. La novel·la em va deixar una impressió difícil d'esborrar, i tot i que sé que és arriscat posar-hi tantes esperances, alguna cosa em diu que aquest cop l'han encertada.

Records!

L'enginyer crític

[@more@]