Gràcies i … a reveure!

Aprofito ara que s’acaba el curs per finalment publicar alguna cosa al blog (=clavar-vos un petit “rotllo”) i, de pas, acomiadar aquest final de la meva etapa al Cor Trobada – tot i que mai se sap, doncs: “volta el món i torna al Born”- tot compartint algunes sensacions i pensaments d’aquest any.

 

D’entrada, vull agrair-vos profundament tot el viscut aquest curs! Com posar paraules per descriure:

 

… els assajos, amb les seves dosis d’entusiasme, alegria, harmonia, cansament compartit al final del dia …

… els fabulosos i inoblidables caps de setmana plens de TOT (i més) …

… la il·lusió de retrobar-nos cada setmana …

… les celebracions gastronòmiques d’aniversari que converteixen cada assaig en una festa

… els 20 o més 😉 missatges setmanals al correu electrònic (sort dels filtres i la unió de missatges del gmail!) …

… la dificultat en agafar el son els dijous a la nit després de despertar plenament i final a l’assaig …

… les melodies que m’acompanyen sense pausa durant tot el dia de divendres …

 

I tantes d’altres coses!!

 

El Cor Trobada ha estat per a mi no només una “activitat setmanal” els darrers cinc anys sinó una escola de Vida!! Els primers temps, marcats per la disciplina i exigència musical del director, i pel meu emmirallament en els cantaires més grans i amb més experiència. I més endavant, l’adonar-me que tot d’una esdevenia “veterana” en una coral en constant renovació per l’anar i venir de nous cantaires i futur incert amb aires de canvi. He de reconèixer que el resultat del projecte “nou trobada” m’ha sorprès del tot; si el dia de la reunió post-concert final de curs fa un parell d’anys en què ens vam adonar que gairebé tothom ho deixava m’haguessin dit que el Trobada “ressuscitaria” amb tanta rapidesa i ho faria d’una manera tan plena no m’ho hagués cregut! Felicitats Mariona, Gemma i Ariadna per creure-hi des del principi i posar-hi tant entusiasme!

 

Una altra cosa que no deixa de sorprendre’m és la complicitat, l’alegria, i la il·lusió que vivim dins del Cor. Després del cap de setmana “feliç-intens-pletòric-etc“ a la Ruca, em vaig preguntar: què ho fa que en determinats moments i grups sorgeixi aquesta eufòria, aquest sentiment emotiu individual i col·lectivament sinèrgic que dins el grup esdevé una força positiva que es manifesta no només amb alegria, sinó amb una actitud participativa i cooperant?

 

Certament, les persones que l’integrem en som les màximes responsables. Heus a continuació un anàlisi dels que, segons penso, són alguns dels “factors del bon rotllo” i que s’han manifestat aquest curs en la coral per fer possible el que vivim:

 

–          La direcció assumida per dues directores joves i flexibles: no ens imposen sinó que proposen, oferint un “espai” ampli i còmode per rebatre, suggerir i opinar. A més a més, tenen molta paciència i ganes d’ajudar-nos a créixer.

–          Manca de tradicions: en tres anys s’ha renovat el Cor. No hi ha antigues tradicions que hagin perdurat i que puguem sentir com a “lloses”, sense sentit. S’ha de crear de nou i allò que anem instaurant té sentit ple en el moment actual. De la mateixa manera, totes les aportacions són benvingudes.

–          Sensació que partim de 0: el fet d’haver format un nou Cor en poc temps fa que tot just n’anem descobrint el potencial individual i col·lectiu. Les novetats i les sorpreses són constants, i això, a títol individual, es tradueix en un major entusiasme per aprendre i provar coses noves. També penso que és un dels punts clau, juntament amb el següent, que fa que els “nous” se sentint integrats i “veterans” de seguida.

–          Ambient relaxat: aquest punt no sé si és fruit de la pròpia actitud dels que som al Cor, o el fet que les mateixes directores estan aprenent, però jo diria que gràcies a aquesta tranquilitat, aquest any hem pogut expressar moltes habilitats individuals, cadascú trobant el lloc on se sent còmode.

–          Responsabilitat col·lectiva: l’espai que deixen les directores en no imposar, i la sensació que la coral s’està encara formant, ens regala la possibilitat d’assumir a mode individual una certa “direcció” del Cor. El Cor “som nosaltres” i “sóc jo”.

–          Coneixements musicals bàsics i gran interès per aprendre: la formació musical és diversa entre els membres però, en general, el nivell promig és molt bàsic. Per contra, o precisament per aquest motiu, la il·lusió i entusiasme per adquirir cultura musical i cantar millor és elevadíssim!!

 

Alguns d’aquests punts potser d’aquí a uns anys ja no es podran escriure, doncs no es partirà de 0, les directores tindran més experiència, s’hauran establert tradicions … però llavors no dubto que en sorgiran de nous que seguiran alimentant la flama de l’alegria i la il·lusió que, any rere any, fan bategar el Cor Trobada.

 

Bé, després de tanta parrafada de llibre de text, només dir-vos:

 

És una sort immensa haver pogut compartir aquest curs amb vosaltres!!

 

Gràcies a totes i tots!

 

eli.bet

(que els sinestèsics perdonin el meu atreviment en revestir aleatòriament de colors algunes de les paraules del text)