La Gran Nebulosa… M42… o més ben coneguda com la nebulosa d’Orió, acompanyada de la petita M43, es pot apreciar a simple vista en un cel suficientment fosc.
És un núvol de gas, pols i estrelles en contínua generació, amb uns aproximadament 1500 anys llum de grandària.
Aquí es mostra el detall de "l’espasa" de la constel·lació d’Orió, on es veu la nebulosa alineada amb 3 estrelles molt brillants.
Aquesta fotografia ha estat presa amb telescopi i càmera digital durant les primeres hores del dia 25 de setembre, a Rasos de Peguera ( Berga ) a exactament 1863m d’alçada, en una freda nit de condicions immillorables per no deixar escapar el moment… és el segon cop en què tots els factors, tant atmosfèrics com logístics no ens van jugar una mala passada, el resultat va estar a l’alçada de les condicions per a uns aficionats a la astrofotografia com jo i el meu amic i company d’aventures.
Segons la llegenda grega, Artemis, deessa de la lluna i de la caça, es va enamorar d’Orió i va deixar de complir la seva missió d’il·luminar el cel nocturn. El seu germà bessó, Apol·lo, veient que Orió nedava cap al mar, desafià la seva germana a colpejar el que no era sinó un punt entre les onades. Sense saber que es tractava del seu estimat, Artemís disparà una fletxa … més tard el seu cos va ser retornat a la costa, i va veure el que havia passat i qui era. Desconsolada, col·locà a Orió al cel junt amb els seus gossos de caça. La seva pena explica per què la lluna té una mirada freda i trista.
Dani "Uan"
No cal escoltar, només mirar… una flor oberta que dóna naixement a mil·lers d’estrelles… música pels ulls.
Cor Trobada 