Tot cantat 09, tot per cantar 2010… aquesta és la crònica des del meu punt de vista de la tarda del dia 3:
Una tarda especial… no perquè hi hagués molt bon rotllo a les residències d’avis on vam anar a cantar nadales… ni perquè veiéssim disfrutar molt els avis, que tampoc (un públic exigent com el del Camp Nou) malgrat que les cares anaven canviant i algunes actituds corporals també; ni perquè cantéssim molt bé o molt malament, sinó que per a mi va ser especial perquè malgrat que les condicions no eren favorables… tota l’estona pensava: "si algun dia arribo a un lloc com aquest m’agradarà que algú vingui a cantar-me, així doncs els hi cantarè… i a més sempre és agradable veure nois i noies joves i macos oi?"
i mireu, també tenia una simbologia especial poder cantar als avis, per la Laia, …. una de les persones que ens ensenyat a cantar, oi? o per el Marc A….
Així doncs:
La coral va formar amb aquest equip titular :
Daniel
Marta Bertran Mariel.la Rosa Maria Victor A
Sara (directora de joc)
Víctor H Marc C
Marc A
Pons Berta
Entrenadora/jugadora: Mariona
No explicaré els detalls del partit ( se’m va demanar explícitament que no ho fes ) no explicaré qui va fallar gols cantats davant la portaria i qui se’n va anar per la banda dreta solet…. només diré amb una metàfora, per evitar le censura, que El caçador de mim es va carregar el Rossinyol i desprès nosaltres ens vam carregar el caçador ( el caçador de mim a mort ) …. sort vam tenir del Marc C que ens va recordar la famosa frase de …..si falles un penal el següent l’has de tornar a llençar….i sí, vam tornar a llençar el caçador ressuscitat…. aquest cop amb una mica més de sort…..
Quan va acabar la primera part, no us vull enganyar perdíem 3-0 ….. anàvem baixant per la Rambla Catalunya, ja sabeu calia preparant les noves cançons i con que no ens agrada cantar pel carrer, doncs vinga per la Rambla Catalunya, un Siahamba com deu mana a veure si remuntem el vol ( el del rossinyol ja no ) i de sobte se sent ….¡!!!!!Víctor!!!!! quasi com allò de la Pe (Pedro!!!!!!!!!) i a mi que s’em glaça la sang…
El meu pensament: – joder sempre m’han de pillar a mi quan faig el Freaky pel carrer!!!!….. per sort des d’ aquest any tenim el plaer de tenir un Víctor A al cor i va haver de ser ell qui donés explicacions a les seves fans de que cony estava fent cantant a la rambla Catalunya…cosa no gens fàcil us ho asseguro.
Al final dels 90 minuts va acabar amb un just empat….ni pa ti ni pa mi….vam fer-ho amb bones ganes i maneres amb la complicitat d’un públic entregat que això és del que es tractava…..vam prendre un refrigeris i a disputar la pròrroga…
Calia jugar la prorroga amb decisió i ens vam dirigir a cantar a la Catedral,….a dins no eh!!!! a fora…. El més sorprenent és que tothom amb molta naturalitat ho va acceptar (teníeu ganes lladres!!!!) vam anar baixant junt amb dos milions de persones més xerrant agradablament per la rambla.
Buscant el nostre lloc per cantar, vam arribar a la plaça de Sant Iu rebatejada com plaça del Cor Trobada en el Google view ( rima ) (o també el nou the Cabern a l’aire lliure) va tenir el privilegi d’escoltar-nos cantar……
Vam posar el barret de la Mariona al terra amb uns euros d’esquè i vinga al din dirin din (sempre comencem amb aquesta perquè la Laia diu que va ver per posar el cos i les coses a puesto) i de sobte en el mateix moment que entonàvem els din dirin dins dos nois passen es queden escoltant i….. miracle !!!! quan acabem ens tirant unes monedilles……clar tots vam dissimular i vam posar cara d’artistes callejeros de tota la vida però jo vaig estar a punt d’aixecar-me a veure que havien tira’t….
i darrera d’aquest van venir d’altres que van saber valorar econòmicament la nostre música…. un parell de nens petits (ells sempre aprecien la nostre música), a ells no els vam escurar però el seus pares si (monos….(de macos)… des de el punt de vista d’una Contralt argentina) això passava mentre cantàvem un trae, trae pa Ka !!! sempre resulton,…. fins que…… es va posar a ploure (res a veure amb la nostre afinació) i ens vam posar barroerament a comptar els diners allà mateix cridant cada euro que anàvem contant i ens ho vam anar patejar a un bar, com bons artistes callejeros…….
Aquesta és la petita història d’una tarda de diumenge on el cor jugava sense entrenadores titulars i sense alguns dels seus cracks….Per cert si us ho veu perdre, no veu poder venir, no patiu nosaltres us sentíem amb nosaltres… Apa guapos!!!
Cor Trobada 