El cap de setmana del 13 i 14 de novembre, el Cor Trobada va realizar una estada a la casa de colònies de Tiana "Mas Ram" de la Fundació Pere Tarrés a la Conreria. Les activitats organitzades per aquestes jornades van consistir en la preparació del repertori musical del trimestre, així com les classes preparatòries de tècnica vocal.
Les partitures assajades en grup van ser el motet op. 69 de Mendelssohn Herr nun lassest du… així com nombroses nadales tradicionals catalanes, espanyoles i estrangeres.
Pel que fa a les sessions de tècnica vocal, vàrem comptar amb la col·laboració especial d’Oriol (no recordo el cognom. Algú me’l pot dir?). Es va dividir el nombrós grup de cantaires ―més de 20 persones aquests dos dies― en les quatre cordes habituals: sopranos, contralts, tenors i baixos. Dins d’aquesta divisió, es va fer una partició més per tal que quedessin grups de 3, 4 o 5 cantants, fet que va permetre a Oriol avaluar els progressos dels cantaires en la seva tècnica de respiració, llenguatge corporal i tessitura.
Les sessions van ser amenitzades per diverses activitats. El joc estrella del cap de semana va ser el de les pistes, on cadascú dels membres de la coral havia de seguir unes instruccions precises indicades en un tros de paper, sempre en secret, i que consistia en l’eliminació dels seus rivals. Guanyava, és clar, no sols qui sobrevivia, sinó que havia el·liminat major nombre de contrincants. Alguns van caure a les primeres de canvi, altres no van ni interpretar bé les indicacions del paper (em sona…) i, per últim, les/els més enginyoses/sos van liquidar una bona colla de col·legues fent-los caure en trampes com ratolins… La guanyadora es va saber el diumenge per la tarda, i no va ser una altre que l’Ariadna de Casacuberta (felicitats!).
Entre cant, classes i jocs, vàrem compartir dinars, esmorzars i sopars plegats, molt sovint acompanyats de cançons que, de manera improvisada però molt efectiva el Cor va interpretar i que van agafar per sorpresa a alguns dels novells…
Per la tarda, després de les classes, es va fer una “representació teatral”. Es van organitzar tres grups que van haver d’escenificar algunes de les músiques assajades, amb un toc original i transgressor. Recordo un primer grup amb na Bruna tocant el clarinet i la resta de la colla movent-se com ratolins a "lo Hamellin". Recordo un altre grup que, de manera magistral, va fer un medley de moltes cançons i sorpreses incloses. Per últim, el grup dels nois, van fer una interpretació sui generis de la Divina Pastora Caterina, amb falsets a “lo Bee Gees” inclosos i ballaruques… Es va riure molt!!
La nit del dissabte, la comissió de jocs, va organitzar un parell d’activitats. Després de fer una presentació informal de cadascun dels cantaires es van fer dos jocs. El primer consistí en un maratonià joc de cadires i preguntes que va fer aixecar a tothom el cul dels seients en nombroses ocassions (amb el risc afegit d’endur-se una col·lecció de blaus pel camí). El segon, era més reposat i demanava de la memòria auditiva dels cantaires, que havien d’identificar sintonies i músiques de la televisió de fa unes quantes dècades enrera. Hi va haver molta competitivitat i es van descobrir veritables rars fenòmens de la naturalesa!
El diumenge despertà amb més assajos. Entre tantes notes i claus de sol, també hi hagué moments per estirar les cames o fer algunes (sobre)actuacions teatrals. Un últim dinar i una sessió de cloenda, a mode de reflexió van posar el punt i final d’aquest profitós i agradable cap de setmana!
Santi M.
(Comissió de comunicació. En proves!)
