Hi havien alguns nervis, però per sobre de tot molta il·lussió. Arribats una hora abans de l’inici del concert, vàrem tastar l’acústica de la parròquia de Sant Ildefons: certament freda, gran, un pèl diferent a la que (alguns) estem més acostumats. Els bancs ―en aquells moments buïts―, en questió de minuts s’omplirien de gent, pares, mares, avis, acompanyants de cantaires i alguns devots.
Els últims retocs: vestits de negre i amb unes notes de color a les bufandes; els membres del Trobada assajaven, polien detalls, escalfaven les veus i compartien, amb aquesta complicitat tan càlida i especial, els instants anteriors al concert de Nadal. El nostre estimat Mendelssohn ens esperava!
Ja havíen cantat els cors petits i mitjans de Nostra Senyora de Lurdes i el Cor Fontana. Hora de sortir i compartir escenari, primer de tot, amb els veterans tot cantant Escolteu els àngels canten, la primera nadala de la nit. Tot seguit, ja sols, era l’hora de l’alemany, Herr, nun lässest du deinen Diener in Frieden fahren (versió reduïda), a qui havíem dedicat hores d’assajos. Per desgràcia la coral no era completa, algunes baixes forçades no van poder assistir, però els que cantaren/m ho feren/m amb molta il·lusió i dedicació. Omplir aquella nau atapeïda amb menys de vint veus no era cosa fàcil, però es va intentar, amb la força del cor (el coral i el vital). I amb “l’Amén” vingué l’aplaudiment (ens l’havíem guanyat!).
En to nadalenc, van seguir El Desembre Congelat (títol ben escaient perquè les estufes de l’església no arribaven ni a l’absis i alguns dels cantaires estaven ben ben congelats!) i El noi de la mare. Amb les restants corals es va posar el punt i final. Primer L’àngel i els pastors i després Fum, Fum, Fum amb el públic. Era la cirereta del pastís. El final del concert de Nadal. Aplaudiments i flors a les directores. Gràcies Ariadna per la dedicació, atenció (i paciencia!). També a la Mireia, per ajudar-nos a treure profit de les nostres (limitades) veus!
Després vingué el sopar, la xerrera, l’intercanvi d’impressions, l’àpat al voltant de la taula i el que és el millor, l’amistat que neix d’aquest Cor!
Santi
