Hola amics i amigues!
Doncs després del magnífic concert celebrat al Centre cívic Casa Golferichs, us en vull fer cinc cèntims. El tema, com sabeu, era Cançons d’amor – cançons d’humor i va consistir en un reguitzell de temes ben variats i divertits.
L’entrada a l’escenari va ser ben musical perquè varem començar amb el tema d’aires africans Thuma Mina.
Després de la presentació del nostre “public relations”, l’Albert, vàrem encarar el repertori. On suuri sun rantas’ autius és un tema tradicional finès tranquil, reposat, que vàrem cantar “a capella” i que donava una mica de caliu…
Latvan lullaby va ser un petit experiment amb el públic. Per què no cantar al costat dels assistents, deixant buït l’escenari? Una sensació estranya i diferent, oi? Ja sabeu que el Cor Trobada no és un grup més, sempre ens agrada provar coses noves i sorprendre!
Nerea izango zen és ja un clàssic del grup, amenitzat en aquest cas amb l’acordió (Javi) i violí (Mercè), que li van donar un aire rústic tradicional.
Scarborough fair va ser una novetat al repertori. Cançó tradicional anglesa -versionada pels Garfunkel-, va ser introduïda per Bruna a càrrec de la viola de roda i interpretada amb passió, mentre circulava per la sala de concert un cistell amb flors aromàtiques, a les que al·ludeix el tema.
Després, vingué un tango amb ritme quasi de bolero, Nada, cançó argentina que va fer emocionar a més d’un/a. I és que, com diu la cançó: “Todo es una crus!!”.
Maiteak galdegin (popular basca) Sigh no more, Love is a sickness (angleses) van ser les següents de temàtica amorosa (amb flors incloses per l’audència).
De nou, buscant la varietat, es va encarar el repertori de cançons humorístiques: Mosques i mosquits van sortir a l’escenari per “empipar una mica al públic”, que ja som a l’estiu! El bestiari de Pere Quart va prendre cos amb les cançons: Musclo (precedides per una “performance” de Mariona i Marta B.) i Bacil (amb en Dani amb ulleres de sol i en Santi, rotllo frikis sortint de la disco…), dos temes rars en el repertori coral català! Per acabar les “animalades”, There was an old man in a tree és una cançó que dóna joc a la poesia i que inclogué una aparició d’abella inclosa entre el públic… Gràcies Sara!!!
Després dels bisos -entre ells es tornà a cantar Nada-, van venir els aplaudiments, les orenes de flors, de piruletes, i les gràcies d’un públic proper i encantador! Merci Ariadna per la direcció i a tothom per venir a escoltar-nos! El Cor Trobada continua!! Fins el proper curs!!
-Santi-
Cor Trobada 