Ara que el Cor fa 25 anys és un bon moment per aturar-nos a mirar cap enrere. Aquí mostrem algunes bones anècdotes del Cor explicades per cantaires i ex-cantaires.
Ara mateix no se me’n acut cap de pròpia… però la de la Yolanda tancada a l’escola no té preu! (no sé si és del tot bona… jejeje).
Momentazo meu baixada de la llitera. Genial si no que li diguin a la Julia C.
Jocs organitzats dels assajos del cap de setmana.
Classes de cant estirades a les classes.
Sopars.
Trobo que les classes de cant són molt productives i que et permeten veure, en un moment, que pots arribar a aquella nota que mai hauries pensat que arribaves.
Quan vareu venir a cantar al meu casament, un viatge a Madrid, els caps de setmana de treball.
M’encantaven els jocs que feiem durant els caps de setmana de treball. Sempre reia molt amb els jocs de mímica, de teatre, dinàmiques de grup,…etc. En concret recordo com el Javi li va tocar representar un xiclet, va ser boníssim. Eren fantàstics!
Cap de setmana a la Conreria. Novembre no recordo de quin any. Assaig de dissabte a la tarda. Preparem les nadales per anar a cantar a l’Hospital Sant Joan de Déu i, ja abans de què comencin les festes nadalenques, tenim un empatx de nadales que ens fa fer qualsevol cosa menys cantar…. I si no pregunteu-li a l’Ariadna quin és el botó del teclat que quan el prems sona un crit….
Atacs de riure enmig dels assajos.
El primer nom del Cor Trobada va ser Le Vezzose, i vam cantar en un concert i tot amb aquest nom.
La batalla campal de neu a Borredà, on vam aprendre noves “tàctiques” fora de la clàssica bola de neu llençada amb la mà.
Les millors anècdotes passaven durant els cap de setmana de “colònies”… No en recordo cap concreta però tinc imatges d’algunes gimcanes en pijama o del Toni Ribes fent de la nena del excorcista…
Per desgracia l’anècdota que més recordo és el pitjor concert que mai ha fet el cor Trobada. La sonoritat de l’espai era dolenta i estàvem mal col·locats, no ens sentíem els uns als altres… terrible!! Va ser un dels primers concerts on va venir la meva família a escoltar-nos… No sé perquè però no van tornar mai més! Jajajaja!
La historia d’en Fredolic a Pontons, a prop del poble de Penyafort en una nit estelada de primavera i amb gairebé tota la coral fent volar la imaginació després d’un finde amb assaig intensiu!!
Recordo quan Raimon ens exigia més i més….
Esperem que en els propers 25 anys n’hi hagi moltes més i de millors!
Cor Trobada 