Text del programa del darrer concert. Així és el Cor Trobada

Hola a tothom!

En lloc de fer una crònica del concert, com hem fet en altres ocasions, aquí volem fer una mirada enrera al concert del 25è aniversari celebrat el 3 de juliol al centre cívic Pere Pruna a través del text que un dels nostres cantaires, en Marcel va escriure al programa. Un resum del que significa per a nosaltres el cor i el que va simbolitzar el darrer concert.

En breu penjarem algunes de les millors fotos del concert!

Bon estiu i bones vacances qui les faci!

-Santi-

PRESENTACIÓ

         Des dels nostres primers temps a la jungla espessa fins a les grans ciutats d’avui en dia l’ésser humà ha canviat; però no gaire. Les nostres vides van passant i ens sembla que passen molt de pressa. Però dins d’aquestes vides hi ha una infinitat d’esdeveniments que encara passen més de pressa, que neixen, viuen, i moren. I sovint, quan nosaltres comencem a gaudir-los una mica s’acaben i ja només ens resta l’enyorança. És per això que donem tant valor a les coses que perduren. Són les coses que ens estimem de debò.

         Enguany fa vint-i-cinc anys que una colla de nois i noies van decidir posar-se a cantar. Van fundar un cor: El Cor Trobada. Avui celebrem aquest aniversari de l’única manera que sabem: Cantant. Però -alerta!- els cantaires actuals no som aquells nois i noies de fa vint-i-cinc anys. La majoria de nosaltres ni tan sols coneixem els seus noms -i encara menys els seus rostres. No hi fa res. Al capdevall, un cor -o un grup excursionista, o un equip de futbol, o una associació de numismàtics- no és més que una excusa, no és més que un pretext perquè un grup de gent es reuneixi, es comuniqui, comparteixi. Nosaltres, vint-i-cinc anys després, encara ens trobem tots els dijous al voltant del foc que aquells cantaires van encendre. Encara gaudim del seu escalf i encara maldem perquè les seves flames perdurin i nous cantaires puguin ocupar el nostre lloc en un futur que esperem llunyà.

        En el concert d’avui cantarem algunes de les peces musicals que hem assajat en els darrers temps. Intentarem cantar amb seriositat i alegria, amb matís i força, amb la veu i amb el cor. Però més enllà de la música desitgem que aquest concert del Cor Trobada sigui també una excusa perquè la gent es trobi, es retrobi, es conegui, o -qui sap- s’enamori (!), a l’entorn del foc que una colla de noies i nois van encendre ara fa vint-i-cinc anys.

        Per ells, per vosaltres, per nosaltres. Pels cantaires i pels directors i directores. Pels d’ahir, pels d’avui, i pels de demà… Ah, i pel Cor Trobada!