El cap de setmana del 29 i 30 de novembre vam fer la sortida trimestral de la Tardor. Vam assajar de valent i vam veure ploure encara més… Però deixem que ens ho expliqui “de viva veu” la Marta, que és –ni més ni menys– la presidenta del Cor Trobada.
Malgrat que vam trobar a faltar a bona part del cor, vam gaudir-ho intensament… Pels que no vau ser-hi us faig un resumillo. Vam fer el “Mottete” de Mendelssohn de cap a peus (Herr nun lässest du per aquí… dass er ein Licht per allà), intentant fer veure que som molt germànics, pronunciant molt les consonants per interpretar la peça amb caràcter. Els midis d’una alemanya de debò ens van servir d’inspiració! Vam repassar “Dóna’m la mà” i “Jesus bleibet” en la versió catalana, tot passant pel “Fum, fum, fum” i “El Dimoni Escuat”, com no podia ser d’altra manera ja que el concert de nadal s’acosta. També vam ensucrar l’ambient amb “As long as I have music”, alguns amb un repte afegit per mantenir-nos ben atents (és un truc infal·lible de la Yolanda: no perdre el compàs amb la partitura impresa amb les pàgines intercalades del dret i del revés). També vam cantar “Locus iste” amb una tècnica de la Bruna que utilitza amb els seus alumnes a l’escola i que amb nosaltres també va funcionar la mar de bé… visca els mocadors, la delicadesa de les flors i el poder de la imaginació! L’Ariadna ens va sorprendre amb una dinàmica de grups amb la que sense adonar-nos-en estàvem cantant una cançó africana molt xula.
La pluja va ser constant (esperem que els nostres cants no hi tinguin res a veure…), així que vam fer molta vida a dins la casa de colònies. I van succeir esdeveniments remarcables, com per exemple que per primer cop, en Marc va sentir harmònics! I els baixos van estar fantàstics oferint un bon repertori d’harmònics. A la nit, com que érem poquets, vam jugar al Dixit i vam fer una incursió al menjador on un altre grup (també una coral!) estaven mirant Oh happy day! L’endemà al matí, l’Orsi ens va dinamitzar una sessió d’estiraments molt reconfortant, el nostre cos i les nostres veus ho van agrair!
Segurament em deixo anècdotes, però vaja, un tastet a tall d’exemple per fer-vos sana enveja als que no vau poder venir.
Tranquil·la, no et deixes anècdotes, Marta. Ens fem una idea ben clara de com va anar tot plegat. Molt agraïts per la crònica!
I a continuació, unes fotos…




