O de com vam viure la Primavera Coral 2024 al Centre Cívic Pere Pruna
A qui no li ha passat mai que estàs cantant “perquè Al·là ens ha volgut triomfants” sota l’atenta mirada d’una representació de Jesús a la creu pintada per un membre del Servicio de Propaganda franquista? El cor Trobada, especialista en navegar en aigües turbulentes, es va endinsar, per segona vegada aquest any, en un territori hostil. Una tripulació formada per joves precaritzats, amuntegats en cabines compartides, assetjats per l’imperi del capital navegant entre propietats dels qui estan explotant la seva terra. No són una banda professional, no. Són un grup de pirates que es reuneixen cada dimecres puntuals, a les 19:05, per preparar el següent atac. Per què s’emboliquen a navegar a mar obert quan podrien fer-ho dins del port (i No importa res més i és Divendres, visca l’amor)? Per què sacrifiquen el seu preciós temps i la seva suor en una nau perduda en un desert d’aigua? Doncs perquè al timó hi ha un capità capaç de convence’ls perquè saltin el foc i de convertir un grumet en contramestre. Una ment estratega que, minuts abans de l’abordatge, reorganitza els artillers perquè el seu impacte sigui màxim. I així fou el divendres passat.
L’atac s’inicià lleuger, àgil, fresc com l’alè de les valls irlandeses amb el ritme percutiu dels canons. Viratge a llevant per poder aprofitar la brisa i amb dents i ungles colpir a tot el mont. Ara cal tocar de peus a terra i avançar furtivament, lligant els moviments, tots a una, amb cordinació. Abans de l’assalt cal arremansar-se: cap fred (es fa llarg). Foc! Braços que surten disparats, crits, braços que no es mouen, riures diabòlics, agonia a la primera línea de combat. Les ordres eren anàrquiques, la lluita confosa, però han envestit l’enemic, que exclama. Aleshores l’intendent ha agafat el lideratge i al ritme dels seus passos s’han fet amb els presents. El botí ha estat substanciós i han cantat el seu himne. Així i tot, el capità no ha quedat satisfet: podria haver comandat amb més força, podrien haver seguit les seves instruccions amb més vigor.
Ser pirata és quedar aïllat de la teva corda i tirar endavant la cançó. 
Ser pirata és tenir un dilema moral sobre quina pronúncia de la j basca és la correcta. 
Ser pirata és buscar l’aprovació de la teva tripulació en una tòrrida nit de primavera. 
Ser pirata és tenir el coratge de cantar en solitari davant de tothom.
Ser pirata no és fàcil, s’ha de tenir certa fusta. Ser pirata és reconàixer el cinquè element. Ser pirata és dedicar una part significativa del teu temps lliure perquè un projecte en el qual creus funcioni institucionalment. Ser pirata és descobrir un cometa i en morir, cedir la teva casa d’estil neoclàssic a l’Ajuntament de Barcelona perquè en faci un centre cívic. Ser pirata és ser el pal de paller de la teva corda. Ser pirata és esperar tres hores en el semàfor de Riera de Cassoles amb Via Augusta. Ser pirata és col·locar un nombre de cadires molt optimista a les 7 en punt. Ser pirata és esperar que carregui Oració del remanso al Cantamus. Ser pirata és navegar en el mar de carpetes del Drive. Ser pirata és pagar la quota quan toca. Ser pirata és rerererereorganitzar les partitures just abans del concert i trobar-ne una del trimestre passat. Ser pirata és reservar una taula per 19 i ser 21. Ser pirata és buscar l’aprovació del teu capità en una tòrrida nit de primavera. Ser pirata és buscar l’aprovació de la teva tripulació en una tòrrida nit de primavera. Ser pirata és seguir les recomanacions de la teva besàvia sobre quan menjar gelat. Ser pirata és intercanviar roba un diumenge al matí. Ser pirata és astorar-se amb un moviment d’una panxa embarassada. Ser pirata és portar una carpeta vermella. Ser pirata és sobreviure una mudança de mesos a casa la teva germana. Ser pirata és voler fotre canya als especuladors a Mallorca. Ser pirata és muntar un grup de música sense perseguir el que està de moda. Ser pirata és resistir en una boda on els amics del nuvi tiren gots buits a terra. Ser pirata és ser rebut amb efusió a un poble de León per les donacions d’un avantpassat teu. Ser pirata és quedar aïllat de la teva corda i tirar endavant la cançó. Ser pirata és que li diguin noi al teu pare. Ser pirata és no saber acabar una enumeració. Ser pirata és agafar un tros de pastís de llimona poc compacte entre dues patates fregides. Ser pirata és tenir un dilema moral sobre quina pronúncia de la j basca és la correcta. Ser pirata és pronunciar rivers ta és tenir el coratge de cantar en solitari davant de tothom. Ser pirata és lluitar contra la tirania de les patates braves cúbiques.
La vida pirata és la vida millor.
Estudiant, traballant, sí, però amb una ampolla de Moscatell.
Aquest text ha estat escrit per Pau Jané, cantaire del Cor Trobada.
Cor Trobada 