És divendres dia 12 d’abril el Cor Trobada, juntament amb les formacions Cor d’Adèlia, Cor Enclau Vocal i la Coral de Can Ponsic, participen en el cicle “Primavera Coral 2013”, que aquest any celebra el centenari del naixement de l’escriptor i poeta Salvador Espriu.
Després d’un vespre de músiques variadíssimes, anant de temes clàssics i populars, fins a adaptacions de bandes sonores o cançons més actuals, el Cor Trobada clou la vetllada amb un tast de músiques diverses. El mini-concert arrenca amb alguns nervis que s’ apaivaguen sobre l’escenari.
Les nadales tradicionals renaixentistes “Dindirindin” i “Ay Luna que reluces”, ajuden a perdre les pors –sobretot dels novells, alguns dels quals s’estrenen amb aquest concert a la coral–. Tot seguit, s’interpreta una versió de l’amable tema mariner en anglès “O waly waly”, que permet gaudir del cant introductori d’unes poques sopranos, acompanyades i recolzades en les respostes per la resta de la coral. Els aires primaverals entren amb la cançó japonesa “Akai hana”, tema lent i majestuós, acompanyat brillantment pel piano per Ester C., que es canta amb sensibilitat i fidelitat a la partitura. La resposta del públic és ben encoratjadora!
Per animar una mica el repertori es decideix anar a l’altre banda “del charco” i beure una mica d’ “Água de beber”, cançó brasilera, amb ritme de samba, amenitzada per dos percussionistes amics d’una altre coral. El tema d’ofega un xic al principi, sobretot en el tempo, però s’està a temps de reenganxar-nos i de donar una mica de “vidilla” a la melodia, que al final no naufraga…
Canvi de registre!! Després de la marxa, ens posem seriosos. Respirem. Agafem aire i interpretem “Bogoroditse Devo” del rus Sergei Rachmaninov (1873-1943), un “Ave Maria” lent i sentit, molt breu però de complicada execució: amb pianíssims i amb fortes i on la coral es posa a prova escoltant-se ben bé els uns als altres, vaja, en col·lectivitat. Es salva (potser amb nota!).
Els aires demanen un moment de serenitat. En homenatge a l’escriptor Espriu s’interpreta “Nit a la muntanya”, versió del segon moviment de la 7a Simfonia de Beethoven (Allegreto) sense lletra. El poeta pren vida a través dels seus versos. Un servidor recita un poeta del famós Llibre de sinera: «No queden solcs en l’aigua, cap senyal de la barca / de l’home, del seu pas. / L’estrany drapaire omplia el sac / de retalls de records i se’n va, / sota la fosca pluja, torb enllà, / pels llargs camins que s’esborren a mar».
Final. Aplaudiments. Un petit test de flors per la directora Ariadna! Bona feina!
Totes les corals pujen a l’escenari. Es canta “Senyor Sant Jordi”, poema de Salvador Espriu, musicat pel català Francesc Vila. Més aplaudiments. Passen les 21.45h. Ens han vingut a veure antics ex-cantaires (Mariona, son company i la petitona Núria! i alguns amics més). És divendres de primavera. Fa bon temps (no plou!). Hem cantat. Ens han escoltat. Sembla que ha agradat. Hem compartit una bona estona. Què més es pot demanar?
Fins la propera!
-Santi M.- (Comissió comunicació)
Cor Trobada 