Si t'arriba la fama abans no pas entris al manicomi, ets un geni.
Si no, no ets més que un sonat.
Ritxar, 20-8-2007, Figueres.
Amb aquestes paraules el meu amic Ritxar va aconseguir de sintetitzar tot allò que passava pel meu cap i que em turmentava mentre estàvem visitant el Museu Dalí. Perquè això va ser, una veritable tortura per als sentits i la raó, la derrota de la intel·ligència front a la disbauxa i el caos. Vaig agrair enormement sortir d'allà i respirar una mica de quotidianitat. El meu amic, en canvi, sí que va saber llegir i interpretar els símbols més enllà dels aparents deliris d'un creador embogit. Jo, en canvi, en el meu afany per intentar pair tot el que veia al meu voltant vaig patir un empatx artístic i el meu cap va cridar prou! a mitja visita.
La història de l'art en diu surrealisme i jo, amb tots els respectes, en diré bogeria. Potser és que escapa massa lluny de la meva comprensió i, tot i que la meva manera de pensar i raonar és més aviat caòtica, el meu cap no tolera el desordre excessiu. Necessito simplicitat i una certa intel·ligibilitat al meu voltant, assumint no obstant que hi ha coses que per força escapen a la meva comprensió. Però la contemplació de l'inconscient desfermat d'un artista, la realització del seu món de temors, obsessions, somnis i desitjos prohibits en un caos de dibuixos, pintures i escultures va ser, senzillament, massa per a mi. Igual és que també m'espanta pensar que aquesta mateixa bogeria pugui habitar dins meu, qui-sap-lo!
Mai no oblidaré la definició d'art que ens va donar el nostre professor de literatura a segon de BUP: art és tot allò que produeix una sensació de bellesa. Si bé limitada, està clar que dintre d'aquesta noció hi caben infinitat de coses. I és que, més enllà dels convencionalismes i els estereotips, allò que un entén per bellesa pot ser molt diferent per una altra persona. Quants artistes deu haver món endavant frustrats per la incomprensió que generen les seves obres…!
És cert que per entendre algunes manifestacions artístiques, arribar a copsar la seva bellesa més enllà de la seva aparença estètica o la seva factura tècnica, cal un mínim d'explicació. Ara bé, quan totes i cadascuna de les obres d'un artista necessiten una explicació i una interpretació més enllà d'allò intel·ligible, quan els símbols que hi apareixen són tan absolutament arbitraris que no guarden cap relació amb res conegut, quan no hi ha patrons que ajudin a entendre el que percebem, i ni tan sols és maco o agradable als sentits… ho sento moltíssim, però per a mi això té un nom diferent, i no és pas art.
I és que, si és veritat que la tècnica és necessària però no fa l'artista, no ho és menys que un cert misteri ajuda a despertar interès en l'art però la incomprensió absoluta tampoc no el fa, l'artista.
Per cert, us presento l'artista que apareix a la foto, el meu amic Ritxar. Com que em va demanar de conservar l'anonimat, he escollit aquesta fotografia que oculta el seu rostre i, dit sia de pas, és la més artística i surrealista de les que vaig fer aquell dia. El vaig tenir una temporadeta llarga treballant al laboratori, de manera intermitent, i no em puc estar de dir que és de les persones amb més vitalitat i curiositat que conec. El seu art? Crear alegria i ganes de viure al seu voltant. I és que l'art no només és bellesa, sinó també creació. Si no, que li preguntin a Déu nostre senyor.
Fins aviat!!
Xavier
[@more@]
Cor Trobada 