Categoria: Altres

La nostra actuació al II Festival de Cant Coral Sant Jordi a Port Aventura. Por la puente Juana i Siyahamba. Moltes gràcies a la noia del públic que es va prestar a grabar-nos! No vam guanyar però ens ho vam passar d'allò més bé!

🙂

[@more@]

Concert de fi de curs 2006-07

Dijous 24 de maig · 21.00h

a la Capella de l'Esperança (Accés lliure)

C. Palma de Sant Just, 2

Repertori:

• Heaven is a wonderful place
• Shalom aleichem (israelí)
• Por la puente Joana (renaixement)
• Bella de vos som amorós (renaixement)
• Capriciatta (renaixement)
• La cançó del faroner (Josep Vila)
• Hosanna
• Siyahamba
• Cançó de beure (beveli tu beveli jo)
• El til·ler
• Oh companys alcem els vasos
• Soleta só jo ací

No us el perdeu…!

[@more@]

Què hi ha de millor a fer un cap de setmana que aixecar-se aviat per fer de voluntari (és a dir, per amor a l'art i sense veure un ral) amb una colla de nanos malcarats i cridanets? Sí, possiblement moltes, però… a part de tot el que us pugui passar pel cap, què hi pot haver de millor?

Acte 1: Per un grapat de xupa-xups

(Lloc: Palau Sant Jordi / Dia: dissabte / Hora: massa aviat per ser dissabte)

No va continuar molt millor. Havent arribat allà, tothom enfeinat (necessiteu que faci alguna cosa?), ocupat (us puc ajudar?), movent coses (algú em pot donar feina??!!) enmig de quelcom proper al caos, amb el qual haig de dir que ja estic acostumat a conviure (el meu "despatx" al laboratori i la meva habitació en són testimonis). Després d'uns instants de pànic, desconcert i un gabinet de crisi amb la comunitat voluntària i els "jefazos", toca treballar…

…muntant bosses. Potser no és la feina creativa del món, però no cal ser tan negatiu. En un matí em vaig traure un màster en enrotllament i grapat de pósters, i un postgrau en comptar enganxines (pendents de reconeixement). I, com a recompensa, una bossa plena de xupa-xups. Els voluntaris no cobrarem pas diners, però el que es diu espècies, Déu n'hi do!!!

Acte 2: Europe's living a celebration!!!

(Lloc: Palau Sant Jordi / Dia: encara dissabte / Hora: la de dinar)

Després d'un dinar complidet (cortesia del COT ¿? i de la nostra estimada "jefa"), un descans prenent el sol (o l'ombra) i veure incrementada la comunitat voluntària del NouTrobada en un 100% (la bona companyia sempre és benvinguda), toca tornar a la feina, el moment més crític del dia (és l'hora de la migdiada!) i del cap de setmana: acompanyar una mainada cansada, cridanera i malcarada al seu lloc a la grada (nord?) del Palau sense que es produeixin incidents, abans de l'assaig de la tarda.

Havent complit eficientment aquesta tasca (com si no), toca la no menyspreable consistent a repartir programes per les cadires (grau mig, també pendent de reconeixement), abans del merescut descans del voluntari: tafanejar durant l'assaig (de debò que és l'Antoni Bassas?) i estar atent a qualsevol que pugui demanar per nosaltres. Els pronòstics no són massa bons: nens cansats, responsables desorientats, directors histèrics, cares llarguíssimes… a més, què se suposa que estan cantant aquests nanos? Tres hores d'assaig per a ben poca cosa, pobres animalons (perdó, criatures!).

Tornada a casa, després d'una inacabable sortida del Palau (moixó! pal! mosques! iaio!), dues valerianes per a dormir bé i… Eurovisió!!! A un li agradaria que els francesos i els romanesos rasquessin alguna cosa, tenen la seva gràcia. Resultat? Ni idea, és hora d'anar a dormir. Bona nit!!

Acte 3: Platgeta, Cantata i Fuga

(Lloc: …cal dir-ho? / Dia: diu(badall)menge! / Hora: criminal)

Arribada al Palau, aquest cop sense haver de violar les normes que fan bon ciutadà, reunió de la totalitat de la comunitat trobadorenca… visca!!! És el segon (i últim) assaig, les bestioles ja es condueixen soles cap al seu lloc, tot és molt més fàcil i ràpid, de manera que ens encomanen, un cop tothom és a lloc, de cobrir les grades per separar els pares dels nens. La resta del matí? Assistir a l'assaig des d'un lloc privilegiat, amb una sonoritat envejable. Com es nota que els nens estan ben sopats, dormits i esmorzats. Quin goig sentir-los cantar aquesta… hum… cantata? El cas és que no deu anar pas tan malament, perquè tothom sembla content. Hora de dinar (triangles! quadrats! rombes! espirals!) i platja!!!

Després de comprovar que el rugby-platja no és el meu fort, que cal posar-se crema al clatell per no cremar-se, que la sorra és ben sonsa i dura de mastegar i que en mitja hora es poden perdre tots els punts de dos carnets, arriba el moment culminant del cap de setmana, allò pel qual no hem dormit, hem suat i ens han sortit panellets (gallifante per a qui ho endevini). Igual que al matí, la col·locació va com la seda (aquests infants tenen una corba d'aprenentatge envejable). Per a la tarda, Missió Impossible:aturar i neutralitzar l'enemic (amb el nom clau pares), i utilitzar la força física només en cas de necessitat.

I, per fi… Cantata!!!!! Presentador analgèsic i teatrer, pares emocionats (és dura, aquesta professió!), nens entregats a una música desconcertant (¿?), aplaudiments, etcètera, etcètera… en poc més d'hora i mitja, himne dels Segadors, entrega de granotes i piloteig oficial inclosos, ja s'ha enllestit tot l'acte. La cantata ha estat un èxit, però és tard i és hora de marxar un altre cop (blau! vermell! negre! groc!), ha estat un plaer, els voluntaris sou fantàstics, us heu portat molt bé, ens veiem d'aquí a cinc anys més, blablabla… Última tasca: desdecorar el Sant Jordi i, finalment… fuga!!!

Per cert, a Eurovisió ha guanyat Sèrbia. Espanya, cinquena per la cua. 

Epíleg

(Lloc: el meu llit / Dia: dilluns / Hora: la d'aixecar-se)

Osti, si està plovent… que cadascú en tregui les conclusions que vulgui. 

     L'enginyer voluntari 

[@more@]

[@more@]

Fa anys, al Museu de la Ciència, hi havia una exposició sobre el nostre estimat planeta Terra on, entre d'altres expositors, n'hi havia un que mostrava com el temps corria a velocitats diferents: fa uns quants milions d'anys anava ben ràpid i, d'aquí a uns quants milions d'anys més, anirà a pas tortuga.

No és curiós que a nosaltres ens passi tot just el contrari? Quan som petits, el temps passa ben a poc a poc, tot dura una eternitat i sembla que la infantesa no s'hagi d'acabar mai. Quan creixem i ens fem grans… ai! el temps passa molt més de pressa i sembla que no n'hi hagi mai prou per a fer tot el que volem fer.

Serà per això que sempre anem en contra del món? Que el nostre rellotge i el de la Terra van a ritmes diferents? 

Però potser m'equivoco, igual és que em faig gran i em falla la memòria

  L'enginyer cronògraf

[@more@]

[@more@]

Repertori:

• Heaven is a wonderful place
• Shalom aleichem (israelí)
• Por la puente Joana (renaixement)
• Bella de vos som amorós (renaixement)
• Capriciatta (renaixement)
• La cançó del faroner (Josep Vila)
• Hosanna
• Siyahamba 
    

[@more@]

No us ho dic en conya: el youtube enganxa!!!!

a veure què us sembla aquest vídeo. Què nois, ens atrevim a fer una coreo d'aquestes en alguna de les nostres cançons? ;D

[@more@]

Aquest cap de setmana m'he quedat bocabadat mirant les notícies a Antena 3. No és que els doni massa credibilitat, ja sabeu, un quart d'hora de notícies i mitja hora de futbol… vull dir, d'esports. Però aquest cop m'han tocat la fibra sensible.

Què pensaríeu si sentíssiu un titular que parlés, com a novetat i primícia, del "primer cor gospel d'Espanya"? A mi em passen pel cap unes quantes coses:

• Algú s'ha informat molt malament.
• Era un reportatge endarrerit que algú ha passat per equivocació.
• Barcelona (o Catalunya) no deuen formar part d'Espanya, ja que tinc un conegut que ja fa anys que canta en un parell de cors gospel. A veure si la culpa de què Espanya es trenqui serà d'una colla de cantaires!!!
• A Madrid devien ser tontos fins ara, que no teníen cap cor gospel.
• Algú cobra molt bé per dir aquestes tonteries.

Què n'opineu? Jo m'inclino per l'última, al cap i a la fi sempre han fet el mateix: quan es van inaugurar els cinemes IMAX juntament amb l'Aquàrium, ja fa un bon grapat d'anys, només en va parlar la TV3 i l'edició autonòmica dels altres noticiaris, en canvi quan van inaugurar l'IMAX a Madrid,  i l'Oceanogràfic de València (per posar un parell d'exemples) havia de ser primícia mundial perquè era quelcom que no s'havia vist mai.

Quina poca vergonya!!!!

  L'enginyer indignat

[@more@]

Doncs serà que no, que encara no som prou gent com per a tenir ressò, però temps al temps. Al Periódico, al País i El Mundo de diumenge, com a mínim érem notícia (en algun lloc del diari), però per exemple a l'Avui ni existíem. No érem el que es pot dir una multitud, però Déu n'hi do: segons els diaris i la urbana, 7000; segons la organització, 20000. Seguint la coneguda regla de les mitges aritmètiques, hom pot afirmar, amb un marge d'error ben baix, que érem uns 13500. Una munió de gent, comparada amb Bilbao o Sevilla.

En qualsevol cas, algú sí que devia pensar que, tot i ser pocs, segur que érem perillosos, perquè de furgonetes dels mossos n'hi havia unes quantes: davant de la borsa, davant de la conselleria d'habitatge, davant de la UB… coses que passen quan es tenen consellers que van de progres per la vida i se solidaritzen amb els antisistema.

Que de què parlo? Doncs de la manifestació que hi va haver a Barcelona i a altres llocs del país en protesta per la situació dels preus de la vivenda, amb el lema, entre altres, "Pues va a ser que no". 

Sembla mentida, si no ens criden en defensa de la nació catalana o l'espanyola, no ens movem pas. Algú sap si les nacions concedeixen hipoteques a 15 anys amb el 30% del sou? Quin país! 

   L'enginyer antisistema 

[@more@]