Categoria: Altres

Doncs serà que no, que encara no som prou gent com per a tenir ressò, però temps al temps. Al Periódico, al País i El Mundo de diumenge, com a mínim érem notícia (en algun lloc del diari), però per exemple a l'Avui ni existíem. No érem el que es pot dir una multitud, però Déu n'hi do: segons els diaris i la urbana, 7000; segons la organització, 20000. Seguint la coneguda regla de les mitges aritmètiques, hom pot afirmar, amb un marge d'error ben baix, que érem uns 13500. Una munió de gent, comparada amb Bilbao o Sevilla.

En qualsevol cas, algú sí que devia pensar que, tot i ser pocs, segur que érem perillosos, perquè de furgonetes dels mossos n'hi havia unes quantes: davant de la borsa, davant de la conselleria d'habitatge, davant de la UB… coses que passen quan es tenen consellers que van de progres per la vida i se solidaritzen amb els antisistema.

Que de què parlo? Doncs de la manifestació que hi va haver a Barcelona i a altres llocs del país en protesta per la situació dels preus de la vivenda, amb el lema, entre altres, "Pues va a ser que no". 

Sembla mentida, si no ens criden en defensa de la nació catalana o l'espanyola, no ens movem pas. Algú sap si les nacions concedeixen hipoteques a 15 anys amb el 30% del sou? Quin país! 

   L'enginyer antisistema 

[@more@]

Us recomanaré una lectura molt interessant, un llibre que vaig llegir ja fa cosa de mig any, però que ara m'ha tornat al cap, per diferents raons. Si hi ha algun amant de la ciència-ficció per aquí, ja el coneixerà. Es tracta de "Farenheit 451", de Ray Bradbury.

Quins motius tinc per recomanar-lo? Els més obvis són:

• És breu, no arriba a les 180 pàgines en edició de butxaca, en quatre dies us el poliu.
• Està molt ben escrit, l'estil és molt lleuger, presenta un equilibri perfecte entre descripció, narració, diàlegs i acció…
• …i està millor traduit, sincerament penso que una mala traducció arruina el contingut del llibre, no és pas tasca fàcil, la d'un traductor!

Amb això n'hi hauria prou com per anar a una biblioteca i agafar-lo, ni que fos per curiositat. O bé gastar-se els 7 euros (?) que deu costar a una llibreria qualsevol, encara que sigui anti-ecològic.

Ara bé, allò que el fa realment interessant és la història, el seu rerafons i la seva projecció cap al futur. "Farenheit 451" és una anti-utopia, com "1984" de George Orwell o "Un món feliç" d'Aldous Huxley, és a dir, tracta d'un futur hipotètic en un món hipotètic ideal en què les coses no són tan ideals, si més no els habitants no en són conscients. Tot i haver estat escrit des de fa més de 50 anys i tenir lloc en un futur relativament llunyà, el contingut i la problemàtica del llibre són ben actuals: parla de cultura i memòria, d'insatisfacció i pressa per viure, de control i alienació, d'autoengany i felicitat ignorant… No deixa d'existir un cert sentit predictiu en aquesta mena de llibres, però aquí l'especulació trascendeix les pàgines del llibre i esdevé profecia. A mi em va resultar inquietant.

No dic res més, per ara. Llegiu-lo i ja em direu.

Fins una altra!! 

   L'enginyer profeta
 

[@more@]

El Nou Trobada gaudeix d’una sessió de dansa i cant amb en Wabotaï

La sessió va ser seguida per una vintena de membres de l’associació Cor Trobada (darrerament coneguda com Nou Trobada)

Els assistents al taller que va donar el músic i coreògraf congoleny van sortir entusiasmats de l’acte. Jean Paul Wabotaï és un autèntic especialista en veu i ball; ens va fer conèixer amb la pràctica, la bellesa dels moviments dels balls africans i de les polifonias populars d'aquest desconegut continent. El taller es va iniciar amb un treball del cos, a través de postures estàtiques i moviments, així com d’exercics d’equilibri en parella o individuals. Jean Paul Wabotai ha recorregut els cinc continents treballant com a cantant de Gospel, ballarí, coreògraf, entrenador de veus de primera fila, però sobretot, com a terapeuta del cos i de la veu.

Primer exercicis d’estiraments

En Jean Paul va començar el taller fent-nos descalçar (i treure els mitjons 😉 per estar en contacte amb el terra, ben “arrelats” com deia ell, i va iniciar el taller amb uns estiraments força intensos (“¡MÁS MÁS MÁS!”)

Després dels estiraments, equilibris!

Un cop fets els estiraments, vam fer una sèrie d’exercicis d’equilibri, en parella o individuals, fins i tot amb els ulls tancats!

I finalment, la veu…!

Escalfament de les cordes vocals amb sons com “SUíííííí”, sons diversos, i gairebé entrem en “trance” de tant cantar “SWING SWING LOOOOW! o era “LORD”? o “LOVE”…? jajajaja XD

Crec que puc parlar en nom del cor si dic que vam passar una es

[@more@]

Hola!!

Com sabreu, passat dissabte hi va haver un eclipsi total de lluna… ocasió única com per a desaprofitar-la, ves a saber si d'aquí a 29 anys (que és quan diuen que serà el següent)  en tindriem la ocasió un altre cop o no, la vida fa tantes voltes!

Bé, ara que ja he après a penjar fotos, en penjaré unes poquetes, preses amb la meva càmera (segons els puristes de l'astrofotografia, una kaka de càmera, però jo ja estic vacunat contra dogmatismes), a veure què us semblen.

Què, què tal? Les fotos no estan malament, però com es veia realment espectacular és amb binocles (es veu l'esfera de la lluna, com una bola de billar). Per cert, endevineu qui està a la primera foto? (Pista: no sóc jo )

No sé vosaltres, però jo crec que davant coses d'aquestes, adorar el sol, la lluna i les estrelles no ha estat la cosa més estúpida que pot haver fet la humanitat. Al cap i a la fi, què hi ha que pugui ser més etern, més divi, comparat amb l'escala de la vida humana?

Bona nit!!!

                L 'enginyer fotògraf

[@more@]

[@more@]

De vegades et trobes amb sorpreses que et deixen amb la boca oberta. Ahir la Marisa Martins, mezzosoprano hispano-argentina, va oferir el recital Viena, entre el XVIII i el XIX, a la sala 3 de l'Auditori amb en Jordi Camell al piano. Impressionant!  

Els dimarts a les 19h, hi fan concerts molt interesants i gratuïts a l'Esmuc 

Toni

[@more@]

i vosaltres, què n'opineu?

"Poniegu" és el nom de la nena? o un "mote" q utilitza la mare??

[@more@]

Avui l'entrada al blog serà molt curta, adreçada a aquells que tinguin o hagin tingut un mal dia, o passin una temporada d'aquelles en què no fan res a dretes. Només és el fragment d'una cançó preciosa que diu que la vida no va pas tan malament si sabem destriar el que hi ha de bo

    "When I counted up my demons

    saw there was one for every day.

    With the good ones on my shoulder

    I drove the other ones away.

    So if you ever feel neglected,

    if you think that all is lost,

    I'll be counting up my demons, yeah,

    hoping everything's not lost."

                      Everything's not lost

                      Coldplay

                      Parachutes (2000)

[@more@]

Seguint la idea de l'enginyer fotògraf i feliç 😉 una proposta cultural:

 si podeu no us perdeu El Motet a quaranta veus de Janet Cardiff i George Bures Miller. És una instal·lació complementària a una exposició que estan fent al MACBA,

Janet Cardiff – George Bures Miller

The Killing Machine i altres històries

02/02/2007 – 01/05/2007   MACBA   més info aquí  El que us recomano de veure/sentir és això: The Forty-Part Motet, 2001 (A reworking of Spem in Alium by Thomas Tallis, 1573) -Motet per a quaranta veus (Reelaboració de Spem in Alium de Thomas Tallis, 1573-, instal·lació que permet percebre la música d'una manera excepcional. La veu de cada un dels membres del cor pot ser escoltada independentment i en el seu conjunt a la vegada, de manera que cada intèrpret escolta una mescla única de la peça, segons las seva posició i els seus moviments. Així mateix, aquesta obra planteja com el so pot construir físicament un espai d'una manera escultòrica i com l'espectador pot escollir un itinerari a través d'aquest espai físic i tot i així virtual.  Aneu-ho a veure i ja em direu què tal! (Capella del MACBA, Convent dels Àngels, on s'acaba el c. Elisabets amb la Pça dels Àngels). ENTRADA GRATUÏTA!

[@more@]

La setmana passada vaig anar a veure una exposició a l'MNAC amb el títol "Humberto Rivas. El fotògraf del silenci". Eureka, ho heu endevinat: es tracta d'una exposició de fotografia. I el que és millor encara: en blanc i negre.

[@more@]