🙂
Carta de recomanació & Kit Català de Supervivència
Querido coro bruseleño,
El motivo de esta carta es recomendaros
a una de nuestras más preciadas divas
que por motivos profesionales
permanecerá en sus tierras cautivas.
María Ivorra no es cualquier soprano,
su calidad vocal roza lo inhumano;
de hecho, no ganamos para cristales,
y suelen concentrarse jaurías de perros y otros animales
de diferentes razas en el umbral de nuestros portales.
El repertorio que la susodicha experta en el cante ha abarcado
incluye desde las más elegantes piezas renacentistas del pasado
hasta el universal himno filipense, canto enérgico y osado.
Cabe destacar su arrebatador solo en una obra de gospel countriano
denominada "Swing low", que, sin llegar a categoría de canto
llano
indudablemente contribuyó a elevar a mito trobador nuestra soprano.
En cuanto al dominio de lenguas, no teneis de qué preocuparos.
Nuestro coro tiene gran experiencia en esta faceta de nuevos palabros.
Hemos cantado en un montón de idiomas consiguiendo una excelente pronunciación
a pesar de que alguna directora nos cambie las vocales de situación.
Otra de sus destacables virtudes ha sido
la de recaudar dinero con las más sutiles artimañas.
Dinero tal que el oro de Moscú español
existió, pero al igual lo encuentras y te apañas.
Por otro lado, su calidad humana es excelente,
y ni qué decir tiene que ha conquistado nuestro corazón
y a uno de nuestros más elevados tenores, gran tesoro y tesorero competente,
aunque no viene mucho a cuento ni a razón.
Vamos, que con la voz sirenil que tiene, la gracia que emana
y lo escondido en la cuenta suiza con las sobras de tantas semanas
seréis unos verdaderos privilegiados
si decidiéseis o decidiérais
contar con su presencia y cánticos aterciopelados,
pues esta carta tiene magia: si la leéis quedaréis en-cantados.
Firmado,
Cor Trobada
BONA SORT MARIA!
TORNA AVIAT !
Bon Nadal!
El Cor Trobada us desitja…
MOLT BON NADAL!!!
Concert de Nadal 2008
Concert de Nadal Curs 2008-09
divendres 19 de desembre · 20h
Parròquia de Sant Ildefons
C. Madrazo, 92 (veure gmaps; veure transports propers)
repertori nadalenc, conjuntament amb els altres cors de l’escola
Past three o’clock
S.O.S! Hem perdut els arxius de les altres dues cançons. Algú les té grabades? Ens fariu un gran favor si ens les poguessiu fer arribar! Gràcies!
Cor Trobada
Impressions del cap de setmana a la Conreria
Aquesta serà la primera entrada que faré al bloc del cor Trobada des de fa bastant temps -des d’Austràlia era difícil escriure alguna cosa que tingués a veure amb el dia a dia del cor! Com resulta que vaig tornar amb mono de fotografia, em vaig emportar la meva càmera, la Paula, al cap de setmana intensiu a la Conreria, amb el propòsit de fer alguna foto. I sí que en vaig fer, però poquetes, perquè s’havia d’estar per allò que tocava -cantava, millor dit. Per tant, no puc explicar ni inventar-me cap història que pugui girar entorn d’elles ni puc afegir res més d’allò que ja s’hagi dit, només puc oferir unes poques imatges i impressions.
Ensumant una branca de romaní -ja només cal obrir els ulls per veure la flor!
Moment de dubte abans de dinar –Aquí no manem nosaltres (dires)
Fotos no!
Uuups! Què ha estat aquest clic? No seria pas a mi?
Estiraments després de dinar, un partit de futbol al fons…
…gooooooool!!!!
Bon dia a ritme d’Animal Instinct, cortesia de la nostra cantaire de nyonyosti…
El nostre baix profund, content després d’esmorzar.
La consciència ecològica del cor Trobada, en pau amb si mateixa.
Un experimentat guia ensenyant-nos el món al voltant nostre.
Una de les nostres guies espirituals i musicals!
Un dels nostres últims fitxatges internacionals, a qui el fred i el solet no acaben de despertar.
Al·leluia! Al cor Trobada, no només cantem sinó que podem tocar la guitarra!
Apa, fins a la propera!
Xavier
Flipeu
Si havíeu flipat amb en John Williams, a capella:
NO US PERDEU AQUESST ARTISTA QUE NO NECESSITA CAP CORAL… ELL S’HO FA TOT SOL…!!!!
en dues paraules: IM PRESSIONANT…!!!
passejeu-vos per la web… és brutal!!!
m:-)
Postal de l’Eli des de Múrcia!
El dijous demaneu-me-la que us la duré perquè la llegiu. És per tots!
Comença un nou curs!
Ei cantaires i gent diversa en general!
aviat comença el nou curs del Cor Trobada (2008-09), concretament el
DIJOUS 25 DE SETEMBRE,
a l’hora habitual (20.30h; ens trobem a un quart)
al lloc habitual (Escola Nostra Senyora de Lourdes,
Via Augusta, 75 entrada pel carrer lincoln, 6-10)
preparats per un curs ben musical?
ens hi trobem?
🙂
FOTO-recordatori-homenatge les nostres cantaires viatgeres! ;-D
Gràcies i … a reveure!
Aprofito ara que s’acaba el curs per finalment publicar alguna cosa al blog (=clavar-vos un petit “rotllo”) i, de pas, acomiadar aquest final de la meva etapa al Cor Trobada – tot i que mai se sap, doncs: “volta el món i torna al Born”- tot compartint algunes sensacions i pensaments d’aquest any.
D’entrada, vull agrair-vos profundament tot el viscut aquest curs! Com posar paraules per descriure:
… els assajos, amb les seves dosis d’entusiasme, alegria, harmonia, cansament compartit al final del dia …
… els fabulosos i inoblidables caps de setmana plens de TOT (i més) …
… la il·lusió de retrobar-nos cada setmana …
… les celebracions gastronòmiques d’aniversari que converteixen cada assaig en una festa
… els 20 o més 😉 missatges setmanals al correu electrònic (sort dels filtres i la unió de missatges del gmail!) …
… la dificultat en agafar el son els dijous a la nit després de despertar plenament i final a l’assaig …
… les melodies que m’acompanyen sense pausa durant tot el dia de divendres …
I tantes d’altres coses!!
El Cor Trobada ha estat per a mi no només una “activitat setmanal” els darrers cinc anys sinó una escola de Vida!! Els primers temps, marcats per la disciplina i exigència musical del director, i pel meu emmirallament en els cantaires més grans i amb més experiència. I més endavant, l’adonar-me que tot d’una esdevenia “veterana” en una coral en constant renovació per l’anar i venir de nous cantaires i futur incert amb aires de canvi. He de reconèixer que el resultat del projecte “nou trobada” m’ha sorprès del tot; si el dia de la reunió post-concert final de curs fa un parell d’anys en què ens vam adonar que gairebé tothom ho deixava m’haguessin dit que el Trobada “ressuscitaria” amb tanta rapidesa i ho faria d’una manera tan plena no m’ho hagués cregut! Felicitats Mariona, Gemma i Ariadna per creure-hi des del principi i posar-hi tant entusiasme!
Una altra cosa que no deixa de sorprendre’m és la complicitat, l’alegria, i la il·lusió que vivim dins del Cor. Després del cap de setmana “feliç-intens-pletòric-etc“ a la Ruca, em vaig preguntar: què ho fa que en determinats moments i grups sorgeixi aquesta eufòria, aquest sentiment emotiu individual i col·lectivament sinèrgic que dins el grup esdevé una força positiva que es manifesta no només amb alegria, sinó amb una actitud participativa i cooperant?
Certament, les persones que l’integrem en som les màximes responsables. Heus a continuació un anàlisi dels que, segons penso, són alguns dels “factors del bon rotllo” i que s’han manifestat aquest curs en la coral per fer possible el que vivim:
– La direcció assumida per dues directores joves i flexibles: no ens imposen sinó que proposen, oferint un “espai” ampli i còmode per rebatre, suggerir i opinar. A més a més, tenen molta paciència i ganes d’ajudar-nos a créixer.
– Manca de tradicions: en tres anys s’ha renovat el Cor. No hi ha antigues tradicions que hagin perdurat i que puguem sentir com a “lloses”, sense sentit. S’ha de crear de nou i allò que anem instaurant té sentit ple en el moment actual. De la mateixa manera, totes les aportacions són benvingudes.
– Sensació que partim de 0: el fet d’haver format un nou Cor en poc temps fa que tot just n’anem descobrint el potencial individual i col·lectiu. Les novetats i les sorpreses són constants, i això, a títol individual, es tradueix en un major entusiasme per aprendre i provar coses noves. També penso que és un dels punts clau, juntament amb el següent, que fa que els “nous” se sentint integrats i “veterans” de seguida.
– Ambient relaxat: aquest punt no sé si és fruit de la pròpia actitud dels que som al Cor, o el fet que les mateixes directores estan aprenent, però jo diria que gràcies a aquesta tranquilitat, aquest any hem pogut expressar moltes habilitats individuals, cadascú trobant el lloc on se sent còmode.
– Responsabilitat col·lectiva: l’espai que deixen les directores en no imposar, i la sensació que la coral s’està encara formant, ens regala la possibilitat d’assumir a mode individual una certa “direcció” del Cor. El Cor “som nosaltres” i “sóc jo”.
– Coneixements musicals bàsics i gran interès per aprendre: la formació musical és diversa entre els membres però, en general, el nivell promig és molt bàsic. Per contra, o precisament per aquest motiu, la il·lusió i entusiasme per adquirir cultura musical i cantar millor és elevadíssim!!
Alguns d’aquests punts potser d’aquí a uns anys ja no es podran escriure, doncs no es partirà de 0, les directores tindran més experiència, s’hauran establert tradicions … però llavors no dubto que en sorgiran de nous que seguiran alimentant la flama de l’alegria i la il·lusió que, any rere any, fan bategar el Cor Trobada.
Bé, després de tanta parrafada de llibre de text, només dir-vos:
És una sort immensa haver pogut compartir aquest curs amb vosaltres!!
Gràcies a totes i tots!
eli.bet
(que els sinestèsics perdonin el meu atreviment en revestir aleatòriament de colors algunes de les paraules del text)
Cor Trobada 
