Un es pot trobar amb gent ben curiosa món endavant. Aquest migdia sortia de la facultat de Filosofia de la UB a Ciutat Vella, després de fer la meva primera prova de validació com a estudiant de la UOC (hurra!!!), quan em va aturar un noi preguntant-me si parlava castellà. Innocent com sóc, li vaig dir que sí i em vaig aturar, pensant que seria algú que volia que l'indiqués com anar a algun lloc, tenia l'aspecte de ser algú que es mou bastant pel món. De fet, no em vaig equivocar pas tant. Es tractava (millor dit es tracta, no cal que el matem pas tan jove) d'un nano argentí (estudiant de filosofia oriental?) que es dedica a rodar món venent llibrets de filosofia oriental, "no más de una semana por ciudad, para evitar el apego". Com no, vaig caure en el parany i li vaig comprar un llibret de cuina sana per un parell d'euros, però durant la breu i interessant conversa que hi vaig mantenir em va regalar aquesta perla filosòfica:
"Hay tres tipos de personas en el mundo: los hay que van a un bosque y lo quieren talar, otros van a ver si encuentran una chavala (no recordo quina paraula va fer servir, però el vaig entendre perfectament) y finalmente los hay que simplemente llegan y se ponen a meditar".
Casualment, una de les assignatures que he fet aquest quadrimestre és de filosofia i, si bé des de formulacions diferents, m'han aparegut aquestes qüestions. Una de les coses de les que m'he adonat llegint alguns dels textos que em tocaven és que sovint busquem explicacions massa complicades a assumptes que es poden resoldre de manera molt més senzilla i poètica, com amb aquest enunciat.
La meva pregunta és: amb quin d'aquests tres tipus de persones us identifiqueu més?
A reveure!!
L'enginyer ingenu
[@more@]
Cor Trobada 
Curiosa pregunta però no he tardat gens en saber-la resposta. Jo seria les del tercer tipus. Arribaria al bosc i meditaria… segurament si em guanyaria bé la vida talan aquells arbres i que potser, contractant als llenyataires, coneixeria a un home prou atractiu com per seduir-me… 😉
M'agradaM'agrada