Com ja és tradició, el Cor Trobada va donar el tret de sortida a les festes nadalenques amb el seu concert de Nadal, inaugurant així aquest curiós període de l’any tan fraternal i consumista. Però serà millor deixar les consideracions sociològiques per un altre moment i centrar-nos en el concert que, val a dir-ho, va ser ben bonic (tant en l’aspecte musical com en l’humà).
El concert de Nadal es va celebrar el dia 18 de desembre a la Parròquia de Sant Ildefons (al carrer Madrazo). Vam compartir escenari amb el Cor La Fontana, que celebrava els seus vint anys d’existència.
En aquest darrer concert de l’any vam estrenar algunes de les peces centrals del repertori d’aquest curs. El “Motet” de Mendelssohn i el “Locus iste” de Bruckner comencen a prendre volada, i esperem que a la segona meitat del curs assoleixin la seva plenitud interpretativa. També vam cantar una “inevitable” nadala, en aquest cas “El dimoni escuat”. Al final, vam cloure la vetllada sumant-nos al Cor La Fontana amb més nadales i altres peces escaients per a aquesta època de l’any. Encara que valorar els propis mèrits sempre fa una certa recança, no ens podem estar de dir que, comptat i debatut, aquest va ser un bon concert del Cor Trobada.
Però un concert del Cor Trobada és molt més que això, i aquest breu retrat (més aviat de perfil “tècnic”) no us permetrà fer-vos una idea veritable de l’ambient que es crea en un concert del nostre cor, i molt menys de l’ambient que es viu a les bambolines, tan abans com després de l’actuació. Podríem dir que a molts dels cantaires el repertori se’ns va fer molt curt i que haguéssim cantat mitja horeta més de bon grat, podríem dir que l’escenari era molt reduït i que alguns de nosaltres vam entendre el sentit profund de l’expressió “trobar-se entre l’espasa i la paret”, podríem explicar que per a molts cantaires (la Maria, l’Orsi, la Raquel, la Mariol, en Marc, en Marcel) aquest va ser el primer concert de Nadal i que per a d’altres va ser-ne el comiat (temporal, Ester i Laura?), podríem dir que en acabar el concert vam celebrar la “victòria” alliberant una alegria que l’endemà, en el sopar de Nadal, va acabar de desfermar-se i va arribar a uns límits que no fóra prudent desvetllar en aquest blog… I és que per saber del cert què és un concert del Cor Trobada és imprescindible viure’l des de dintre.
En definitiva, el concert de Nadal del 2014 ja pertany a aquesta bella col•lecció de records musicals que tots els cantaires del Cor Trobada anem desant dins nostre any rere any.
Però, afortunadament, això no s’atura, i al gener tornen els assajos. No hi falteu!
Cor Trobada 